Viatjar

Marxo lluny, molt lluny.

Amb les idees una mica revolucionades, però sempre clares, decideixo empendre un viatge d’aquells que no ees poden descriure i que tampoc tenen un rumb marcat des del començament. Els viatges ens fan créixer, descobrir nous racons i noves facetes.

Viatjaré er trobar tot allò que sempre he desitjat, per aconseguir més emoció, fer la vida interessant. Per trobar mirades, somriures i pensaments nous. Per viure!

Tot cau en comlpet desordre i no hi ha ningú que els mani on anar, simplement segueixen endavant. I això és el que hem de fer nosaltres, seguir endavant sense pensar detalladament en el com, només amb intentar-ho ja fem realitat moltes coses.

Les mirades poden semblar insignificants, però en cada una d’elles s’hi amaga un desig, d’aquells que costa desxifrar però que guarden la més poderosa màgia, la màgia del cor, sincera. I aquesta màgia em desperta la tendresa que s’amaga dins el meu cor, abraçant el calaix de les llàgrimes, que sovint els agrada sortir a passejar sense avisar. S’apodera de mi un sentiment de soledat i de tristesa són difícils de treure d’aquell raco, s’hi estableixen com si fos casa seva i no mostren cap indici de voler marxar pel seu propi peu. Realment, un aprèn a conviure amb aquests setiments, però és realment dur veure com aquests sentiments es veuen reflectits als ulls de les persones que estimes, com flueixen quan no els hi dones un motiu per fugir o per amagar-se. Quan veus que han entrat en la seva mirada t’esforces per fer-los fora, per oblidar-los, i perquè es transformin en coses bones o en simples records, però que no perdurin en aquesta ment i aquest cor que tant estimes.

Així doncs, el teu viatge comença en passar pel cor de les persones que t’importen, en deixar una petita petjada i ajudar a alleugerir les seves càrregues més pesades. Només l’esforç ja val la pena.

No hi ha millor recompensa que veure com neix un somriure en aquellla cara que coneixes tan bé, veure que el teu petit esforç es veu reflectit. I t’ajuda a seguir en aques creixement, perquè si comences pels altres veuràs les mil experiències que t’aporten i voldràs seguir visquen així, gaudint dels qui t’envolten.

Arriba un moment en aquest viatge que apareixen els teus somnis, i és llavors quan saps que el camí comença a pujar, perquè és el moment de tirar endavant amb més ganes que mai, de descobrir la forma de fer els somnis realitat. I quan arribes a dalt de la muntanya la vista és tan satisfactoria que decideixes seguir, pero poder-te omplir més daquesta felicitat i satisfacció. Per seguir creixent.

Així, doncs, és com vull viatjar.

#viatjar #català