Frustració

El sentiment de frustració és sempre el que ens fa caure, el que ens fa sentir dèbils i inútils.

Por a la negació, al rebuig, a la decepció, al silenci però també al soroll, por de la pròpia por. Perquè vivim en un món de bojos on pesar 40 kg està de moda, observar la roba que porten els altres és la cosa més normal del món, i així donar la nostra opinió, que efectivament sempre és una opinió crítica, negativa. No sabem acceptar que els altres siguin diferents a causa que en el fons no ens acceptem a nosaltres mateixos.

Els estudis són importants, et repeteixen contínuament, i més si són estudis de ciències. I com sinó, els de ciències podrien arribar a escriure les seves grans tesis, si no existís la llengua, si la seva ment no estigué estructurada per donar cohesió a les seves paraules, i tot el que fessin no estigués basat en unes llengües i també en unes arts. I és cert que els estudis són importants, però només per a gaudir del que aprenem i aconseguir tenir certs coneixements, per la satisfacció personal que causa aquest aprenentatge, no perquè un home decideixi que els estudis són per matar-te a treballar per sobreviure cada mes.

Tot el que fem a la nostra vida està condicionat per l'opinió dels altres i la imatge que volem que tinguin de nosaltres. Algunes persones comparteixen el sentiment de frustració, perquè acabem visquen lligats sota les pors de la societat, quan realment l'únic que necessitem per ser feliços és gaudir de la vida.

Si deixéssim de preocupar-nos pel que la societat vol de nosaltres, podriem saltar, córrer i cridar sense que ningú ens mirés amb mala cara. No hem de viure ofuscats en aquesta a por a no ser acceptats. Si ara a mi em donés la gana de anar amb pilotes pel carrer, ningú m'hauria de mirar malament, és el meu cos i jo prenc les decicsions que vull, o si un tio decideix enrotllar-se amb un altre tio, tenen tot el dret del món a fer-ho al mig del carrer sense que ningú els llanci cap mirada de repulsió o cap crit. Perquè un dia de desembre de 1948 L'Assemblea General de les Naciosn Unides va proclamar la Declaració Universal dels Drets Humans, i el primer article d'aquests 30 que la componen, és el dret a la llibertat i igualtat. Tots naixem després de la gestació de la nostra mare, negra, blanca, groga, grisa, més o menys peluda, guapa o lletja, prima o grassa, rossa o morena, jueva, ebrea, cristiana... Tots som humans, i som exactament iguals els uns als altres, tant com som diferents dels que ens envolten. Ningú té el dreta a recriminar que un es mereixi cobrar més que l'altre per la seva raça o pel seu gènere. I ningú té dret a dir-nos que no podem vestir com ens surti d'allà.

Totes aquestes circumstàncies són les que ens fan sentir frustrats, i a causa d'això caiem, dèbils, inútils i pobres.

#sentiment #frustració #català